Novetats 2016
|
66a FESTA DEL CÀNTIR
Argentona 2016
En aquesta ocasió no us presentem una nova adquisició bibliogràfica per a la nostra col·lecció local, sinó... una peça de museu!
El càntir de la Festa del Càntir d'Argentona 2016, de Claudi de José |
BREU HISTÒRIA
Durant el segle XVII, un "vot de poble" a Sant Domènec, patró de les aigües, va ser beneficiós en protegir el poble d'Argentona contra una greu pesta que va assolar Catalunya, fet que va donar lloc a un tradicional aplec celebrat el dia 4 d'agost, diada de Sant Domènec. L'antic aplec va acabar convertint-se en la festa major del poble, i de la festa de Sant Domènec només en va quedar la benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec.
Any 1951: La Festa del Càntir
L'aplec va ser recuperat l'any 1951 com a Festa del Càntir gràcies a l'interès dels "Amics d'Argentona", amb la personalitat de Jaume Clavell i Nogueras (Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya) al capdavant. Des de llavors, cada 4 d'agost, diada de Sant Domènec i Festa Major d'Argentona, se celebra la Festa del Càntir, en què el càntir és el seu principal centre d'interès.
Amb motiu del 25è aniversari de la Festa del Càntir, l'any 1975, es va decidir obrir a Argentona el primer museu monogràfic sobre càntirs. El museu va ser instal·lat en una bella casa d'estil gòtic tardà donada a l'Ajuntament de la vila pels fills de Joan Rectoret i Rigola.
Any 2016: El càntir de Claudi de José
Dins la línia iniciada en la passada edició de la Festa del Càntir d'Argentona, enguany es torna a apostar per la ceràmica de renovació, amb dissenys més actuals, tècniques més innovadores i acabats més atrevits. Aquest 2016, es va presentar un model acabat de sortir de la imaginació d'un ceramista que no es reconeix com a tal, en Claudi de José, ja que ell s'identifica més com a modelista i motllista, que és una part del procés ceràmic en què s'utilitza el motlle per a fer reproduccions en sèrie.
La seva activitat el fa ser escultor-modelista, motiu pel qual està totalment avesat a crear noves formes per a ser reproduïdes a motlle, el que li fa cercar la forma que millor s'adapta a la tècnica de reproducció a motlle. L'ofici li ve de la mà del seu pare, que el va practicar durant 51 anys com empleat d'una empresa de porcellana a Montgat, tot i que ell es va formar com a ceramista a l'escola Pau Gargallo de Badalona, d'on han sortit un bon nombre d'importants ceramistes del nostre país. El 1980 s'estableix pel seu compte i segueix actiu fins a l'actualitat.
En la seva dilatada trajectòria professional, Claudi de José ha fet motlles per a les necessitats més diverses: ceràmica sanitària, tècnica, decorativa i utilitària. Però són les actuacions per a la restauració de les ceràmiques de molts edificis històrics les que darrerament li han ocupat majoritàriament el seu temps, tot participant en grans monuments com el Parc Güell, el Palau Güell, el Palau de la Música o l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, la Farinera Teixidor a Girona o la Casa Garí a Argentona, que ell considera una de les seves actuacions més completes. Darrerament també ha participat en aplicacions de ceràmica en arquitectura contemporània fent tàndem amb l'empresa Ceràmica Cumella de Granollers, amb intervencions a molts països amb arquitectes de prestigi mundial.
La seva trajectòria i el seu mestratge en nombrosos cursos el fan mereixedor el 2010 del Diploma de Mestre Artesà atorgat per la Generalitat de Catalunya. A més, Claudi de José s'ha implicat activament en la defensa del sector ceràmic, esdevenint president de l'Associació de Ceramistes de Catalunya (ACC) el 2011, càrrec que encara exerceix i que enguany té la seva culminació en celebrar-se els 30 anys de l'associació i el 47è congrés de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica, que tindrà lloc el proper setembre a Barcelona, amb l'organització de l'ACC, el que suposa per a ell un repte de la major magnitud.
El càntir de Claudi de José té una línia molt ben integrada en si mateix, sense elements afegits i en el qual tot sembla fluir d'una forma natural i harmoniosa. El cos és ovoide i la nansa segueix la línia natural de la forma del cos. Alhora, els dos brocs queden perfectament integrats en el conjunt. Tal com li agrada remarcar al seu autor, aquesta és una peça que aprofita al màxim les possibilitats de la tècnica del motlle, essent així com hauria de ser sempre en ceràmica feta per aquesta tècnica. Estèticament, aquesta peça beu força de la ceramista i dissenyadora Eva Zeisel (Budapest, 1906 - Nova York, 2011), inspiradora de la Bauhaus, qui es definia a si mateixa com a "creadora d'objectes útils".
Fragment de text extret del fulletó de presentació del Càntir de Claudi de José, signat per Oriol Calvo Vergés, Director del Museu del Càntir d'Argentona i membre de l'Acadèmia Internacional de la Ceràmica (AIC).
Per a més informació:
- Museu del Càntir d'Argentona: http://www.museucantir.org/index.htm
- Fira internacional de ceràmica Argilla Argentona: http://www.museucantir.org
- Entrevista a Claudi de José:
Ajuntament de Montgat. Revista municipal de Montgat [en línia]. Juny 2016, num. 45 [consulta: 4 d'agost de 2016]. Disponible a: <http://www.montgat.cat/actualitat/revista-municipal-de-montgat.html>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada